El tren de tres quarts de nou (Lectora desprevinguda)
Al matí em vaig despertar amb certs ànims del llit, Havia d'anar cap a l'estació de Lleida. Per sort, ja tenia la maleta feta. De poc, se'm descuida la meva llibreta i el meu bolígraf. El vaig agafar i me'n vaig encaminar al tren que em portaria fins a les terres verdes.
El normal era veure gent mirant la pantalla que projectava la pel·lícula i tanmateix, la gent xerrava. Però, entre la munió de gent que m'acompanyava al tren, hi havia una noia que llegia somrient. No sé quants anys tenia, potser uns vint o trenta, però m'atreia força. No tenia ni pigues ni grans. La seva faç estava impoluta. Davant seu, tenia una mare i un nen petitó de raça negra. Mare i fill dormien molt bufons; i la lectora del seient 12C, llançava mirades de reüll als seus companys de viatge.
Li miro i de sobte, torna a llençar una mirada, molt a prop de xocar amb la meva.
Això no em desanima i la segueixo mirant, de vegada en quan. Un moment! Té un home al seu costat. Llàstima. Podria haver-me apropat a ella, però m'ho impossibilita la meva mare i aquell senyor d'allà. Igualment, sóc molt tímid i per molt sola que es trobés, no m'hi apropiaria, la veritat. No sé dissimular.
Travessem un túnel i veig a la noia decaiguda. Arribem a Saragossa. Passen uns cinc minuts.
Després del descans, ens vam anar de l'Aragó i vaig aprofitar per canviar-li el seient a la meva mare. Així, veia a la lectora morena, que ara té una mà a la seva galta i l'altra mà sostèn el llibre. Em mira! Al seu costat segueix l'home del seu costat, que pel que sembla té aires estrangers. Ara contemplo la cara de la passatgera i em suposo que ella també té aires estrangers. L'home forçut dorm i ella el mira fixament.
Dos hores després, vàrem passar per Logronyo i vàrem travessar les vinyes de La Rioja. Aquella dona ja no m'interessava gaire.
Íñigo Ovejero 15/7/15